Text del dictat en Català del 3 de març al Satel.lit del Palau d'Exposicions

Dictat 2007 ; Text de Joan-lluís Lluís

El gat

Primera part per a tots: (première partie pour tout le monde)

El meu gat no m'agrada: és lleig, és brut, és gandul. Mon chat ne me plait pas : il est laid, sale, fainéant. De fet, no és el meu gat, és un gat perdut, un gat mig imbècil que de dia ronca per la casa i de nit beu vi amb els seus companys pels terrats de la ciutat. En fait, ce n'est pas mon chat, c'est un chat perdu, un chat à moitié imbécile qui ronfle pendant la journée à la maison et la nuit boit du vin avec ses amis sur les toits de la ville. Me'n voldria desfer i si algú el vol, que me telefoni i ja ens posarem d'acord. Je voudrais m'en débarasser et si quelqu'un le veut, qu'il me téléphone et on se mettra d'accord. Si voleu tenir més informacions, puc dir-vos també que és un gat encara bastant jove, i que és més o menys blanc, amb taques més o menys marrons a la cua i a les orelles. SI vous voulez avoir plus d'informations, je peux vous dire aussi que c'est un chat encore assez jeune, et qui est plus ou moins blanc, avec des taches plus ou moins marrons sur la queue et les oreilles. Us ho dic: és un gat ben lleig. I, a més, sempre té fam, el malparit. Je vous le dit, c'est un chat bien laid. Et, en plus, il a toujours faim, le salaud. 

Segona part, pels afeccionats i professionals: (2ème partie pour les connaisseurs et les professionels)
Estic segur que vosaltres diríeu que hauria d'estar joiós de posseir un gat que, de tant en tant, renta els plats i els mitjons, passa l'aspiradora i espolsa les catifes. Je suis sur que vous direz que je devrais être joyeux d'avoir un chat qui, de temps en temps, fait la vaisselle et lave les chaussettes, passe l'aspirateur et secoue les tapis. Fins i tot, un dia de primavera, va netejar tots els vidres de l'apartament. Et même, un jour de printemps, il a nettoyé toutes les vitres de l'appartement. Malauradament, cada vegada que consent a fer feineta, em presenta la factura. Vol escollir el que mirem a la televisió, vol jeure a la butaca més propera a l'estufa de llenya, exigeix que li compri sabatilles noves quan les que duu / du són massa esgarrinxades...Cada matí, per esmorzar, li he de preparar una camamilla amb un rajolinet de llet tèbia. Aquest gat s'enorgulleix de ser el mestre, el comandant i el capitost de casa meua, pobre de jo. Tot això canvia tanmateix, amb les gresques de lluna plena...

Tercera part, només pels professionals:
Llavors xalem, ensems perquè me fa partícip de les gatzares noctàmbules del gatam del veïnatge, que de cop i volta sembla sàller de les clavegueres. M'hauríeu de llucar, abillat du fúcsia, de blanc ametllat, de maragda ataronjada, d'atzur llunar... És clar, per no témer de ser exclòs de la colla gatera he d'adoptar les maneres mel·líflues, untuoses, redundants, sovint més servils que severes d'aquests fètids mamífers fèlids. D'alguna faiçó és com si hagués de passar diversos exàmens. De tots aquests, l'examen que menys reïxi és el del mèu polifònic. És com llençar robins a la farda. Per això mentre els mixos cantussegen jo faig morros i comenci a llançar trossos torcits de teules als transeünts nerviüts i nauseabunds que trastegen per les voravies llardoses i llefiscoses... Però tot això és secret i si no vull que la meua adopció en lloc de quallar s'encalli, he de callar. Si el meu gat sabés que us ho expliqui no m'ho perdonaria i, al capdavall, li dec el títol honorífic d'humanoide gatòfil, sí, us ho ben dic que ja ho crec que li dec.